nom “rococo”
singular rococo, incomptable
- rococó (un estil artístic del segle XVIII caracteritzat per l'ornamentació elaborada i els dissenys asimètrics)
Registreu-vos per veure les traduccions de les frases d'exemple i les definicions monolingües de cada paraula.
The museum's exhibit features furniture from the rococo.
- rococó (música, un estil de música de la mateixa època conegut per la seva lleugeresa i elegància)
She enjoys playing compositions from the rococo on her violin.
adjectiu “rococo”
forma base rococo, no gradable
- rococó (en l'estil de l'art o la decoració rococó, caracteritzat per una ornamentació elaborada i dissenys asimètrics)
The palace's rococo architecture attracted many visitors.
- rococó (extravagantment ornamentat)
The author's rococo prose made the novel a challenging read.