·

rococo (EN)
nom, adjectiu

nom “rococo”

singular rococo, incomptable
  1. rococó (un estil artístic del segle XVIII caracteritzat per l'ornamentació elaborada i els dissenys asimètrics)
    The museum's exhibit features furniture from the rococo.
  2. rococó (música, un estil de música de la mateixa època conegut per la seva lleugeresa i elegància)
    She enjoys playing compositions from the rococo on her violin.

adjectiu “rococo”

forma base rococo, no gradable
  1. rococó (en l'estil de l'art o la decoració rococó, caracteritzat per una ornamentació elaborada i dissenys asimètrics)
    The palace's rococo architecture attracted many visitors.
  2. rococó (extravagantment ornamentat)
    The author's rococo prose made the novel a challenging read.