·

intelligence (EN)
nom

nom “intelligence”

singular intelligence, incomptable
  1. intel·ligència
    The detective's high intelligence allowed him to solve complex cases that baffled others.
  2. informació secreta
    The spy agency gathered intelligence on the enemy's missile program, helping to prevent a potential attack.
  3. serveis d'intel·ligència (per distingir d'altres usos, s'especifica que es refereix a grups governamentals o militars)
    The intelligence intercepted communications that helped prevent a potential attack.