·

dual (EN)
adjectiu, nom

adjectiu “dual”

forma base dual, no gradable
  1. doble
    The smartphone features a dual-camera system for better photo quality.
  2. dual (en gramàtica, per a formes que representen exactament dos elements)
    In Ancient Greek, nouns had a dual form to specifically denote two items, like two eyes or two hands.
  3. dual (en matemàtiques i física, mostrant una relació on dues propietats o conceptes estan relacionats de manera que un pot ser transformat en l'altre)
    In quantum mechanics, particles have a dual nature, behaving both as particles and waves.
  4. dual (en àlgebra lineal, relacionat amb un espai que consisteix en totes les funcions lineals d'un altre espai)
    In linear algebra, the concept of duality is illustrated by how every vector space has a corresponding dual space consisting of all its linear functionals.

nom “dual”

singular dual, plural duals o invariable
  1. dual (en geometria, una forma que té el mateix nombre de cares que una altra forma té de vèrtexs, i viceversa)
    In geometry, the dodecahedron and the icosahedron are duals, with the number of faces and vertices swapped between them.
  2. dual (en matemàtiques, una funció relacionada amb un vector que implica calcular el producte d'aquest vector amb un altre vector)
    In our project, we explored how each vector in our dataset has a corresponding dual in the dual space, which we used to calculate inner products efficiently.